Volem el teu testimoni sobre la figura d'en Domènec Torras. Sense cap mena de dubte el dinamitzador cultural més important a Ripollet fins a la Transició. Una persona molt entranyable que va ser PONT entre dos Ripollet: el Ripollet de "sempre", de tota la vida, dels 3.000 habitants dels anys 50 i el nou Ripollet dels 20.000 habitants dels anys 70. Gràcies a ell, el català va entrar en la vida de molta gent i el que és més important, LA CULTURA AMB UNA PERSPECTIVA SOCIAL.Mai a la història local l'augment demogràfic va ser tan exponecial degut a la immigració procedent d'Andalusia, Múrcia, Extremadura, Galicia i la Meseta (les dues Castelles i l'Aragó) i als nous fills nascuts d'aquest immigrants. En una època difícil pel català, per a la opinió crítica i molt difícil social i culturalment pels immigrants i els seus fills per la condició "de nou vinguts", L'ACOLLIDA DE LES ENTITATS SOCIOCULTURALS I DE GENT COM EN TORRAS va afavorir un marc de comprensió i convivència de les diferents sensibilitats.
Recuerdo al Sr. Torras cómo me decía en un ensayo: "las palabras tienes que masticarlas"... y su rigor en el trabajo.
ResponderEliminarSin embargo no podría limitarme sólo a destacar sus cualidades como director teatral porque, lo cierto es que, para la niña y adolescente que tuvo el privilegio de conocerle su figura representa mucho más.
Con el paso del tiempo he sido consciente que en esa etapa de formación de la persona son de vital importancia tanto las enseñanzas de un buen educador como la práctica de una actividad cultural y sana.
El teatro me dió, además de un hobby, una forma de expresarme y liberar complejos, conocimientos, espíritu crítico, tolerancia y grandes amigos que aún conservo; en definitiva, unos valores de los que me siento orgullosa y que hoy intento transmitir a mis hijos.
Gracias Sr. Torras por formar parte de mi historia.